IVAN BRULL PONS

EIXIR AL CARRER

Obris la porta del carrer
i l'escaló que et resta per baixar
et sembla un trampolí que pot llançarte
enmig del pèlag.
El carrer, excessiu,
a penes et diu res.
Opac, va cabdellant-se en un autisme
que és un món acabat que no s'acaba.
Vida no hi-ha, i el moviment potser
és un atzar de cèl-lules a prova,
un luxe de la calentor atòmica
agrupada i resolta a madurar prodigis.
És quan baixe al carrer que me n'adone.
No he descendit de l'angel, m'he quedat 
pres del seu vel. Podría dir que visc
de l'aire, de la glòria.

Del Poemario de Iván Brull "Guia de perduts" editado por Germania editorial


Comentarios

Entradas populares de este blog

MIGUEL VEYRAT

HAIKUS DE GREGORIO MUELAS Y HEBERTO DE SYSMO

JOSÉ EMILIO PACHECO