miércoles, 17 de abril de 2013

JOSEP MICÓ


Com una pel·lícula


Tel bascós d’estiu que embolcalla com la pell

i el vent astut filtra enganyant la persiana.

Mentre es cou el dinar, fas a mà la bugada,

torne d’escola i estàs estenent la roba.


D´aquella llar enyorada ja poc en queda,

ni tactes ni olors de blat, de dacsa o d’arròs,

a les cambres silencioses de l’andana,

o al corral emblanquinat, de l’antiga casa.


Tanmateix des d’un racó ombrejat d’estiu,

al xop terrat, tot passa com una pel·lícula.



No hay comentarios:

Publicar un comentario