JOSEP MICÓ


Com una pel·lícula


Tel bascós d’estiu que embolcalla com la pell

i el vent astut filtra enganyant la persiana.

Mentre es cou el dinar, fas a mà la bugada,

torne d’escola i estàs estenent la roba.


D´aquella llar enyorada ja poc en queda,

ni tactes ni olors de blat, de dacsa o d’arròs,

a les cambres silencioses de l’andana,

o al corral emblanquinat, de l’antiga casa.


Tanmateix des d’un racó ombrejat d’estiu,

al xop terrat, tot passa com una pel·lícula.



Comentarios

Entradas populares de este blog

MIGUEL VEYRAT

DARÍO JARAMILLO AGUDELO

HAIKUS DE GREGORIO MUELAS Y HEBERTO DE SYSMO