viernes, 16 de mayo de 2014

MARI CARMEN SÁEZ

L'enyorança és un ocell que vola sota
les últimes llampades del sol,
el soroll d'una vesprada en allunyar-se
entre converses aferrades a l'asfalt,
la remor del vent sobre els vidres.

És anar de passada pels indrets
on l'absencia reompli el buits,
és descobrir de sobte un repic de campanes
soterrades pel costum del vespre.

L'enyorança es una llàgrima
que mai no acaba de caure.


(Del poemari "El Costum dels crepuscles" Editorial Germanía, 2014)






No hay comentarios:

Publicar un comentario