MARI CARMEN SÁEZ

L'enyorança és un ocell que vola sota
les últimes llampades del sol,
el soroll d'una vesprada en allunyar-se
entre converses aferrades a l'asfalt,
la remor del vent sobre els vidres.

És anar de passada pels indrets
on l'absencia reompli el buits,
és descobrir de sobte un repic de campanes
soterrades pel costum del vespre.

L'enyorança es una llàgrima
que mai no acaba de caure.


(Del poemari "El Costum dels crepuscles" Editorial Germanía, 2014)






Comentarios

Entradas populares de este blog

MIGUEL VEYRAT

DARÍO JARAMILLO AGUDELO

HAIKUS DE GREGORIO MUELAS Y HEBERTO DE SYSMO