BEGONYA POZO

Natura viva

                                   A Irene Torra i Carles Masoliver

La primavera m’ha dut a Nin

com les orenetes a l’església.

La vulgaritat de la policromia acull

sense tendresa

entre els murs doblegats

la vida que hi creix a dins

a colps de volades furioses:

boques deformes

exigents

implacables.

I pense en Darwin, sense filtres:

tot és el que és

només allò que és.

Ni església

ni murs

ni presències:

només sis orenetes

esperant

el tros de cuc que les salve de la mort.

I jo contemplant-les.

Després:

que si el pla contrapicat

que si la policromia

que si l’art romànic

bla, bla, bla...

Tot un seguit de banalitats

si pense en la força d’aquelles boques

desesperades

minúscules

obertes

sense cap mena de por

a l’abisme. 




Comentarios

Entradas populares de este blog

MIGUEL VEYRAT

DARÍO JARAMILLO AGUDELO

HAIKUS DE GREGORIO MUELAS Y HEBERTO DE SYSMO